L’11 de novembre té lloc la XIX Jornada de Qualitat a l’Ensenyament, organitzada en el marc del Programa de qualitat i millora contínua (PQiMC). El programa d’aquesta XIX Jornada pretén posar el focus en la importància que té la gestió de la informació i el coneixement en els centres educatius. Les organitzacions han de ser capaces de desenvolupar estratègies per aprendre, generar coneixement i transformar-se a partir d’aquest, orientant-se cap a esdevenir un centre intel·ligent.
En aquesta Jornada s’han organitzat 67 taules simultànies on es comparteixen bones pràctiques educatives i de gestió. El Laboratori de Transformació Educativa participa a la Taula 49 “Complicitats per transformar el sistema”. La transformació educativa ha esdevingut una necessitat dels centres educatius, però també de tot el sistema, per oferir millors oportunitats d’aprenentatge personalitzat i per aconseguir el ple desenvolupament personal i social. Aquest desenvolupament ha de permetre afrontar els reptes que suposa l’adaptació i l’aprenentatge constant en un món canviant on conviure de forma respectuosa per construir una societat millor. La transformació educativa no només introdueix aspectes de canvi sinó que impulsa un nou paradigma sobre la manera de pensar, fer i sentir, tenint en compte la nova realitat on les transformacions són processos integrals, subjectes a canvis i adaptacions segons el context i necessitats dels centres. En aquest propòsit transformador, els centres necessiten treballar en xarxa, creant vincles de cooperació entre ells i amb l’entorn, en una perspectiva territorial de transformació del propi sistema educatiu. En aquesta taula, diversos centres expliquen la seva experiència de cooperació entre els centres que comparteixen el mateix entorn, així com del conjunt d’agents d’acompanyament, per tal de donar resposta a les necessitats personals i socials de l’alumnat:
Teixint complicitats: connectant les possibilitats educatives del territori
Sabem que la clau de l’èxit de qualsevol proposta que ens plantegem com a centre educatiu és el treball en xarxa: compartir experiències, tenir temps per a la reflexió i la discussió pedagògiques amb tota la comunitat educativa, disposar d’un acompanyament per tal d’establir reptes comuns i vincular els aprenentatges que es donen dins i fora de l’escola.
És per això que l’escola fomenta l‘existència de processos participatius i democràtics amb tots els estaments de la comunitat educativa per tal de construir la cultura d’escola de manera compartida.
Aquest treball en xarxa ens ha permès seguir un camí de transformació educativa molt profund: el treball del patrimoni local (Jaciment de Gebut); l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre amb una mirada comunitària, democràtica i compartida; i l’impuls d’un Projecte Educatiu Municipal.
Ponents: Mercè Roca i Marta Ceron (Escola Jaume Miret de Soses)
Presentació digital
La ZER L’Oliver, una organització transformadora
L’organització de les zones escolars rurals (ZER) és un element de transformació clau. El treball en xarxa amb les diferents escoles que la formen i les diferents realitats socials de cada poble fan que s’hagi d’establir un treball coordinat on l’equip esdevé un pilar fonamental de transformació. Així doncs, l’equip directiu, el consell de direcció, els claustres, els cicles, els mestres itinerants… cadascú des de la seva parcel·la forma part d’un engranatge comú que fa avançar la nostra ZER vers la transformació educativa.
Ponents: Yolanda Hernández i Raquel Baró (ZER L’Oliver de Maials)
Presentació digital
A les Xarxes, sumar multiplica! Model de Xarxa d’Escoles Públiques de Reus
Les escoles públiques de Reus fan xarxa per avançar en la transformació educativa i social de la ciutat. Treballar plegats ens ajuda a teixir aliances, compartir recursos, enfocar objectius i créixer plegats. A les Xarxes, sumar multiplica!
Ponents: Xarxa d’Escoles Públiques de Reus. Francesc Xavier Torrell (Escola Doctor Alberich i Casas) i David Roco (Escola Prat de la Riba)
Presentació digital
Disposeu a continuació de la gravació de la sessió:
Després de les ponències, els participants obren el diàleg que, com podeu seguir al vídeo anterior, se centra en les oportunitats del treball en xarxa per desenvolupar projectes de centre compartits al territori que facilitin la continuïtat pedagògica entre primària i secundària.
A més, els ponents van preparar les següents preguntes que conviden a la reflexió. Us proposem que compartiu els vostres comentaris al final d’aquest article:
-
-
Quines oportunitats educatives (entitats, agents…) disposeu al vostre entorn? Com us hi podeu posar en contacte? Responen a les necessitats de l’escola?
-
Com podem afavorir una participació real de totes o de la majoria de les famílies?
-
S’entén el patrimoni com un bé que uneix cultures en un origen comú? És un bon punt de partida per connectar amb la comunitat educativa?
-
Què podem fer per empoderar les famílies d’origen marroquí o d’altres orígens perquè tinguin una participació proactiva a la vida de l’escola i en les activitats lúdiques i de lleure que es proposen en l’entorn municipal?
-
Des d’una escola petita i de poble es pot acabar transformant el territori?
-
Totes les peces de l’engranatge funcionen per igual? Què fem si una peça de l’engranatge falla?
-
L’estructura organitzativa del centre afavoreix la implementació dels processos de transformació i de millora de la qualitat educativa?
-
Per on començar a teixir una xarxa de ciutat?
-
Quines dificultats cal afrontar a l’hora de crear una xarxa de centres?
-
Es possible transformar el territori sense el treball en xarxa dels centres?
-
