Hom defineix xarxa com una estructura de malla formada per cordes, fils o filferros que tenen un llaç o un nus en les seves interseccions, fent que resulti un teixit amb grans espais oberts entre els fils. La seva principal característica és la capacitat de retenir objectes sòlids segons la seva mida mentre que permet el pas de fluids o altres objectes més petits que la pròpia malla.
Les xarxes educatives també són estructures formades per fils, el fil que cada centre aporta o estira per teixir plegats… Els fils són de diferents consistències, textures i colors, però és això el que li aporta una bellesa especial. Fer nusos entre les interseccions té la seva complexitat, perquè requereix agafar una mica d’un fil i una mica d’un altre per subjectar i anar creant formes que permetin retenir algunes qüestions i deixar-ne passar d’altres. I aquí recau el sentit i el valor de la xarxa: com la teixim?, quins nusos fem?, què reté?, què deixa fluir?, què deixa escapar? Per tant, construir una xarxa no és cosa fàcil i requereix d’un camí que està en continu moviment. A voltes, ens sembla que utilitzar el terme Xarxa és com posar-se un vestit gran. En tot cas, hem iniciat a teixir-la en un recorregut encara curt, amb algun nus que s’escapoleix i amb algun altre que comença a bastir certa estructura.
Aquest trajecte va començar el curs 2020-21, liderat per una persona que ben aviat va sentir la necessitat de compartir amb els CRP. Dibuixar els vasos comunicants amb sentit per a tots els participants va ser una preocupació que encara ara ens esquitxa. Des de l’inici, compartir ha estat l’infinitiu de capçalera, però per aconseguir-ho cal expressar i alinear un mínim de mirades i significats. Aquesta és una dificultat que ens ha bullit en tot aquest procés, perquè la xarxa està constituïda per centres que es troben en moments maduratius molt diferents. Per això, costa trobar l’equilibri entre el donar i rebre que hauria de vertebrar la seva dinàmica, de manera que tothom en surti enriquit des del lloc on està. Així per exemple, fins ara, els centres referents, amb recorreguts més madurs que poden emmirallar a altres, han protagonitzat l’aportació d’experiències consolidades als seus centres. Però aquesta generositat s’ha anat encomanant a altres centres que estan en processos interessants, molt d’ells acompanyats per les facilitadores, i a altres que s’han anat animant a l’hora de compartir. Aquestes aportacions i intercanvis són les que donen valor a la xarxa, i poden ser de naturalesa molt diversa, com ara dubtes, inquietuds, curiositats, experiències, reflexions, coneixements, etc. Dinamitzar la xarxa vol dir incentivar que aquestes aportacions s’expressin, que es dialoguin, que es debatin, que es complementin per aprendre i enriquir-nos mútuament. En el nostre cas, es tracta d’aportacions al voltant de temàtiques d’interès comú que procuren encaixar amb el projecte i moment de cada centre. Per tant, concretar les temàtiques o els focus de treball té les seves paradoxes, afegint que el grau d’encaix amb cada centre pot ser molt divers.
En la recerca d’aquest encaix, ens hem anat adonant que dinamitzar la xarxa també requereix fer-ho de manera enxarxada, amb la col·laboració dels CRP, que són els qui coneixen més de prop els centres i, a més, porten les butxaques plenes de recursos, dinàmiques i coneixements per ajudar a teixir els fils. Per això, és clau anar construint plegats el sentit de la xarxa, reenfocant també les nostres mirades i significats, compartint idees, dubtes, controvèrsies i, sobretot, l’entusiasme a l’hora de dissenyar les propostes de treball. A poc a poc, hem anat estructurant aquesta dinamització amb un “nucli dur”, format per tres persones (dues de CRP i una de ST), que han portat el pes de l’organització de la sessió, però que s’ha completat i matisat amb les aportacions dels referents de cadascun dels CRP del territori, en el marc d’un clima amable i col·laboratiu, bàsic per construir els nusos que sostindran uns aprenentatges pretesament compartits. A més, hem après que la qualitat d’aquests nusos també depèn dels lligams que anem trenant amb altres agents que estan al costat de la Xarxa. Ens referim, sobretot, a les facilitadores del programa PACTE, als referents del laboratori i a l’equip motor territorial, sense oblidar l’acompanyament que en ocasions ens han regalat dinamitzadores d’altres xarxes del país. I és que hem
de veure la xarxa com a integrant d’un mosaic de xarxes que se subjecten entre elles en un laberint de fils que s’encadenen, que fàcilment es poden embolicar, però que quan s’ordenen i prenen formes, poden aportar una gran riquesa a tots els implicats.
Finalment, però, no podem oblidar el que és més important de qualsevol xarxa educativa, el que li dona el sentit d’existir: que els seus aprenentatges arribin a l’alumnat. Per això, cal que el centre en sí també funcioni com una xarxa de reflexió i d’intercanvi, assegurant espais per a la transferència i la concreció en equip. Són aquestes xarxes internes de centre les que poden subjectar una xarxa més gran. I, a la vegada, aquest mosaic de xarxes només pot ser consistent si allò que “retenen” entre els seus fils retorna a cadascun dels centres per nodrir a la seva comunitat.
Esperem continuar aprenent en aquest camí de fer Xarxa i que la recuperació de la presencialitat sigui una oportunitat per fer-la més vivaç, alhora que per anar més a fons en els focus que compartim.
Sílvia Giménez i Corrons
Xarxa Territorial de Transformació Educativa
Maresme-Vallès Oriental
