Per situar-nos una mica, l’Agrupamento d’Escolas do Padrao és una escola petita d’una sola línia amb un claustre de 8 persones. Fa un parell de cursos era un centre amb un context social desfavorit i econòmic baix. Predominaven famílies i alumnes que pertanyien a la comunitat de gitanos de la zona. Com a centre educatiu teníen un alt percentatge d’absentisme i destacava per la segregació escolar. També es trobaven que cada vegada més, hi havia menys docents que volien quedar-se en el centre tant per les dificultats a l’hora de gestionar els grups com per la gestió d’aula. A més, es trobaven que les famílies del barri que no eren de la comunitat de gitanos cercaven altres centres educatius per escolaritzar a llurs fills ja que no volien portar-los a un centre en el que l’alumnat no tenia èxit educatiu.
El claustre va prendre la decisió de demanar ajuda (a Portugal ho poden fer directament a l’Ajuntament, ja que té competència educativa) i aquest es va posar en contacte amb la Universitat de Porto per tal d’assignar-los una persona consultora (els Catedràtics de les Universitats a Portugal tenen com a funció, entre d’altres, assessorar i orientar els centres educatius que estan designats com a TEIP durant un període de tres cursos).
A partir d’aquell moment es van posar en marxa diferents estratègies de canvi a través de l’assessorament de la persona consultora i l’equip de recerca que van partir d’una valoració inicial de la situació del centre i van proporcionar eines, recursos, formació i acompanyament per iniciar el procés de transformació.
La coordinadora del centre (que és com les directores dels nostres centres de Catalunya) ens va explicar que en un primer moment van anar a visitar escoles amb una situació similar i que ja havien iniciat el seu procés de transformació per tal de veure el paral·lelisme i projectar cap al futur.
Després van passar a la construcció del Projecte Educatiu amb la col·laboració i assessorament de l’equip d’investigació de la universitat i amb tot el claustre. Van concretar accions i van dissenyar projectes pilot dins el centre (cada setmana disposen de 2h de la persona consultora/equip de recerca que els orienta i acompanya en el debat pedagògic, el disseny i la concreció de les accions i inclòs en la organització de la plantilla, horaris, equips de treball, etc). Destaquem que com a eix motivador per a l’alumnat potencien les arts per tal d’atraure, fer sentir que pertanyen a la comunitat i potenciar els talents de l’alumnat.
Una vegada ho tenien tot a punt van passar a la fase d’implementació i any rere any valoren els projectes pilots, accions, organització, etc. per tal de fer els ajustos per la millora. Val a dir que si hi ha algun aspecte que destaca perquè no funciona el modifiquen quan cal per tal d’oferir sempre el millor servei. També van consolidant allò que els funciona.
La valoració per part de l’equip docent de l’Agrupamento d’Escolas de Padrao és positiva, ja que en els pocs cursos que porten fent aquest camí ha començat a revertir-se la situació: – les famílies que no són de la comunitat de gitanos estan inscrivint els seus fills en el seu centre, els docents demanen quedar-se, l’absentisme ha baixat considerablement… tot i així són conscients que tenen un gran camí per recórrer i arribar a ser un centre transformat i que tot l’alumnat tingui èxit educatiu.
