Les preguntes que comportin un cert conflicte cognitiu i la discussió a l’aula contrastant models explicatius són útils perquè promouen que els alumnes comuniquin les seves concepcions prèvies i així podran modificar-les. En aquest sentit, l’aparició de converses i dubtes espontanis a l’aula són una ocasió per promoure aquest tipus de raonaments:
Una de les coses que mai no he entès és com pot ser que un vaixell que està fet de ferro, pugui surar!”;
“Com pot saber la meva mare que la sopa calenta ho està més al mig del plat que no pas a les vores? Em diu que comenci pel costats i té raó!”;
“Per què, quan anem a la muntanya, les ampolles d’aigua mineral estan inflades i quan tornem a ser al cotxe estan com xuclades endins?”
Activar coneixements previs d’aquesta manera estimula l’alumne perquè es plantegi preguntes i estableixi ponts entre el que ja sap i el que ha d’aprendre, perquè en la conversa es faciliten aquestes interaccions entre els referents personals i el model o conflicte a resoldre.
Convé que al llarg d’aquestes converses s’expliciti el que són hipòtesis, el que són dades i el que són conclusions o models explicatius de cada sistema, així com les magnituds que els componen. Per això convé promoure dinàmiques d’oralitat vinculades a formats propis de l’àrea.
Podeu trobar una activitat que parteix d’una d’aquestes converses inicials dins l’article:
Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech-Casal, J. Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24.
Font de la imatge: Rincón de la ciencia
