En el document que podeu veure en l’enllaç, s’ha transcrit un fragment d’una conversa en gran grup, conduïda entorn d’un tema històric, en la qual el professor interactua amb els seus alumnes. En aquesta conversa el docent defuig l’estructura IRE (interacció – resposta – avaluació). En lloc d’això, la condueix de manera oberta, permetent que els alumnes facin connexions amb els seus coneixements previs i els expressin lliurement, i fent així una gestió de l’error que el fa esdevenir motor de l’aprenentatge.
Durant la conversa, el professor:
- Convida l’alumne a treure conclusions (13)
- Genera dubtes entre l’alumnat (17)
- Estimula la conversa de grup i per tant la construcció col·lectiva de coneixement (16, 20)
- Convida l’alumne a aprofundir i expandir l’explicació (21)
- Demana més informació i demana que l’alumne justifiqui la seva afirmació (22)
- Reelabora la informació donada per l’alumne, incorpora les aportacions dels alumnes i les verifica (23)
- Convida l’alumne a formular hipòtesis (27, 29) i a treure’n conclusions (31)
- Dóna oportunitats per negociar el significat (32, 36)
- Utilitza la traducció com estratègia de comprensió (33)
- Fa valoracions (33)
- Aprofita la pregunta d’un alumne per recapitular, sintetitzar i formular una nova pregunta que modifiqui la perspectiva de la conversa i la faci avançar.
El fragment s’ha extret de l’article:
SAINZ, M., SAGASTA, P.: Enseñando historia, enseñamos lengua? La integración de la lengua y las áreas del currículum en un programa de inmersión. III Jornades Institut Europeu de Programes d’Immersió. Barcelona, 2004.
Font de la imatge: nmeaf.org
