El dijous 10 de desembre els 20 centres del Projecte Pilot d’Educació Híbrida es retroben en una nova sessió sincrònica amb l’objectiu d’avançar en els objectius previstos.
En aquesta sessió es comparteixen els següents aspectes:
1. Presentació del document “L’educació híbrida: compartint conceptes per compartir el propòsit”, de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, amb col·laboració de l’Institut de Recerca en Educació, de la Universitat de Barcelona.
2. Proposta formativa a partir de la consulta als centres del projecte pilot.
3. Compartim mirades “L’educació híbrida” (retorn dels padlets treballats a la sessió anterior).
4. Inici de la recerca. Primeres trobades amb els centres a càrrec de l’Institut de Recerca d’Educació de la Universitat de Barcelona (IRE).
5. Entorn de treball en xarxa. La plataforma del Laboratori de Transformació Educativa.
1. L’educació híbrida: compartint conceptes per compartir el propòsit
Es presenta el document “L’educació híbrida: compartint conceptes per compartir el propòsit” elaborat per la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital i l’Institut de Recerca Educativa amb l’objectiu de disposar d’uns significats compartits necessaris en el treball en xarxa dins del projecte. Aquest document defineix criteris terminològics sobre educació híbrida i permet compartir un mateix llenguatge de consens que posa llum a diverses traduccions i interpretacions de terminologia d’origen anglosaxó.
Aquest document pretén identificar els termes relacionats amb l’aprenentatge semipresencial i proposa equivalències. Les definicions s’organitzen de forma alfabètica, excepte el primer bloc (aprenentatge híbrid / semipresencial / blended learning), per ser l’objecte d’aquest document. Les definicions en anglès s’han extret de diccionaris i documents d’organitzacions internacionals com la UNESCO o la Comissió Europea, mentre que les traduccions al català provenen del Termcat, grups de recerca o acadèmics de referència.
2. Proposta formativa
La primera setmana de desembre es va consultar als centres sobre quina formació de les que prèviament s’havien acordat voldrien prioritzar:
-
- Educació emocional del professorat i l’alumnat en un context híbrid
- Competència digital
- Avaluació en contextos híbrids
- Metodologies innovadores en contextos híbrids
El resultat de la consulta ha fet palès que els centres valoren necessari que la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital impulsi els 4 focus de formació. És per això que es decideix tirar endavant totes quatre propostes formatives amb la idea que cada centre s’hi pugui inscriure a la que considera prioritzar.
3. Compartim mirades “L’educació híbrida”
A la sessió anterior, els docents representants dels 20 centres van reflexionar al voltant dels eixos de la innovació pedagògica (Organització i gestió de centre, Metodologies innovadores, Xarxes i ecosistema educatiu) posant l’accent en 2 focus de discussió:
a) Activitats en presencialitat i a distància amb l’alumnat. A què donem valor? Quins són els objectius, les metodologies, les interaccions?
b) Quines estratègies utilitzem per a fer el seguiment de tot l’alumnat, especialment del més vulnerable? Estratègies organitzatives, metodològiques. Noves necessitats.
A continuació presentem el retorn d’aquestes reflexions:
a) Activitats en presencialitat i a distància amb l’alumnat. A què donem valor? Quins són els objectius, les metodologies, les interaccions?
Els centres del Projecte Pilot utilitzen majoritàriament els recursos del Google Suite for Education, en especial el Classroom i els formularis. Alguns centres ens expliquen que ja fa anys que han apostat per treballar per projectes, però que la situació d’excepcionalitat els ha conduit a generalitzar l’ús de plataformes en línia, com ara l’esmentat Classroom i altres eines del Google Suite (Sites, Forms, Jamboard, etc.), aplicacions diverses com Edpuzzle, Lyrics Training o Genially, col·laboratives com el Padlet o el Kahoot, així com adreces web amb exercicis de reflexió i resposta. Aquestes eines ofereixen nombroses oportunitats per diversificar les activitats de classe: debats a fòrums, treballs en equips mixtos (digitals i presencials), gamificació, etc. No només es té cura de penjar totes les activitats i els recursos, sinó que també s’acompanyen de les explicacions necessàries per realitzar les tasques de manera autònoma. En aquest sentit, es posa molt en valor l’aprenentatge autònom a través de les activitats TAC relacionades amb el que s’ha explicat a l’aula o en vídeo, i a través de les activitats de recerca, en què ells han d’elaborar un producte final. També es posa en relleu el valor que aprenguin a demanar aclariments dels dubtes que se’ls generen, tot i que això els costa una mica.
El Classroom i el padlet són aplicacions que, en format totalment digital, permeten destacar els conceptes clau relacionats amb la matèria, així com resoldre els dubtes de l’alumnat. El Classroom permet també associar un esdeveniment meet per connectar-se en videoconferència. Les connexions les realitza el professorat de suport que fa el seguiment de l’alumnat a casa: assistència de l’alumnat i explicació del què han de realitzar i seguiment de la classe per si hi ha dubtes o consultes. Les interaccions es realitzen entre ells pel xat en el meet. També s’han creat sales separades perquè els que estan a casa puguin seguir realitzant els treballs cooperatius encara que estiguin separats a casa. Entre els de casa i els del centre també es realitzen interaccions, tot i que molt puntualment, ja que les connexions no sempre són garantides, o per evitar possibles talls intermitents de la wifi. En els casos on s’ha realitzat, ha estat per presentar un treball i donar indicacions als companys d’aula per a realitzar-ho físicament al moment, fent-ne seguiment amb el projector d’aula a classe.
En els grups formats per pocs alumnes, com a les optatives de 4t d’ESO, el professorat fa classe majoritàriament de manera sincrònica, tot i que en algun cas es fa formació asincrònica. Quan l’alumnat es troba de manera presencial, s’explica el contingut teòric de la matèria, i a casa es plantegen exercicis perquè puguin treballar de manera autònoma a partir del que s’ha treballat a l’aula al llarg de la setmana. També es preveuen de manera asíncrona activitats de recerca, on els alumnes han d’elaborar un producte final relacionat amb el que s’està treballant a l’aula. En tots els casos es prioritza l’autonomia i la interacció entre l’alumnat i entre l’alumnat i el professorat, tot i que no sempre resulta fàcil, especialment quan fallen les connexions.
Es recomana dissenyar els moments presencials i online de forma fluïda i donant continuïtat entre uns i altres, possibilitant, d’aquesta manera, el desenvolupament de metodologies actives en què el treball cooperatiu entre l’alumnat sigui important. També es recomana organitzar la presencialitat de manera que coincideixi amb l’estructura del grup. Les activitats que es plantegin en escenari no presencial han de permetre el treball autònom de l’alumnat, i es recomana repetir la classe presencial en els dos grups alterns i no fer connectar a l’alumnat que està a casa per tal que segueixi de forma sincrònica l’activitat a l’aula presencial.
A part de l’ús d’aplicacions i de les plataformes digitals, els centres també han invertit en la incorporació o l’actualització del maquinari multimèdia complementari (com les tauletes gràfiques i pantalles digitals, doble monitor, webcam i micròfon a l’aula) i de la connectivitat, millores que ajuden en l’experiència educativa de l’alumnat pel que fa al suport de compartir pantalla i facilitar la comunicació entre alumne i docent.
Els centres que participen al Projecte Pilot valoren molt positivament la possibilitat d’aprenentatge entre iguals per poder adquirir habilitats TAC necessàries. En aquest sentit, alguns centres ofereixen suport al professorat a través del Pla de formació de centre, especialment pel que fa a l’aprenentatge basar en projectes i l’avaluació formativa, i cal destacar dues estratègies organitzatives al centre:
- Equip de millora pedagògic, enfocat a treballar seqüències d’ensenyament-aprenentatge que poden orientar al professorat en el disseny dels moments online.
- Equip de millora TAC, amb píndoles formatives per millorar la competència digital del professorat.
Finalment, els centres posen de manifest que tot i participar en xarxes i espais de construcció entre centres, costa trobar amb qui compartir reptes i experiències sobre presencialitat i educació a distància. Alguns dels centres han trobat complicitat en altres centres del projecte de pilotatge i busquen moments per contactar entre ells i fer-se suport mutu.
2) Quines estratègies utilitzem per a fer el seguiment de tot l’alumnat, especialment del més vulnerable? Estratègies organitzatives, metodològiques. Noves necessitats.
En l’eix de l’Organització i gestió del centre, les estratègies que s’han anotat al conjunt del padlet són molt similars, independentment de la tipologia de centre. Es refereixen principalment a l’atenció personalitzada, a la presencialitat parcial, a l’establiment de rutines i a la formació de docents i alumnat en la competència digital i en la competència d’aprendre a aprendre.
Com oferir més atenció personalitzada?
- Potenciant les tutories.
- Incrementant les reunions que tenen com a finalitat el seguiment de l’alumnat.
- Reduint el nombre d’alumnes per tutor: fent que tots els docents del centre ho siguin.
- Proposant itineraris personalitzats.
- Prioritzant l’educació presencial en alguns casos, com els de l’alumnat amb greus dificultats (SIEI Suport intensiu per a l’escolarització inclusiva).
- Aplicant la hibridació de manera generalitzada a partir del batxillerat.
- Pla de Millora d’Oportunitats Educatives, amb la incorporació d’un tècnic en Integració social.
Com establir rutines en relació als horaris dels alumnes?
- Presencialitat parcial en tots els casos. Els alumnes assisteixen presencialment al centre, o cada dia en torns diferents, o dos o tres dies a la setmana.
- Mantenint els mateixos horaris que en l’educació presencial.
- Prioritzant la presencialitat amb l’alumnat més vulnerable. Així, per exemple, l’Institut Escola Jacint Verdaguer manté la presencialitat de l’alumnat vulnerable, mentre s’implementa la hibridació, fins que es valora que l’alumne ha assolit les competències necessàries per a l’aprenentatge en línia.
Com obrir nous canals de comunicació amb els alumnes i potenciar els que ja es tenen?
- Oferint horaris on els docents estan a disposició síncrona de l’alumnat, de forma presencial i en línia.
Com formar els alumnes en competències digitals i autonomia?
- Presencialment sobre eines digitals i sobre la competència d’aprendre a aprendre.
- Amb la creació de videotutorials de suport a la competència digital.
- Promovent el préstec de material informàtic.
En l’eix de les Metodologies innovadores, els centres coincideixen en la importància de potenciar les següents estratègies metodològiques:
- Treball globalitzat
- Treball per projectes
- Classe invertida (especialment en el cas dels CFA)
- Treball autònom
- Acompanyament entre iguals a través de videoconferència
Finalment, en l’eix de Xarxa i ecosistema educatiu, es destaquen els següents aspectes importants:
- Intensificació de la relació amb les famílies i de la seva implicació.
- Organització de centre no piramidal, amb un lideratge distribuït.
- Treball dins els centres en grups de docents de forma transversal per àmbits, nivells, equips de millora continua…
- Generació de sinergies d’aprenentatge entre iguals (especialment entre els docents).
- Treball en xarxa amb entitats de l’entorn, en xarxes d’innovació.
4. Trobades de l’IRE amb els centres
Alguns dels referents de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat de Barcelona ja s’han posat en contacte amb els centres del Projecte Pilot, i es completaran les trobades les primeres setmanes del proper mes de gener per compartir el com implementen els centres el projecte d’educació híbrida. També s’està treballant sobre les riques respostes que han aportat els centres per contextualitzar-les.
5. Entorn de treball en xarxa
L’espai de treball compartit entre els centres del projecte pilot és el node intern d’Educació Híbrida de la plataforma del Laboratori de Transformació Educativa. En aquest espai els centres disposen d’un mur obert a la participació de tothom, els fòrums de debat i de treball, així com un espai de Documents que permet posar en context els arxius que es troben compartits al Drive:
A més, qualsevol interessat pot accedir a la informació de les actuacions que es desenvolupen en el marc del projecte pilot als espais públics que es troben als menús de la plataforma, així com als articles que es publiquen periòdicament.
