I JORNADA VIRTUAL de Centres Formadors de pràctiques del PINN MUFPS
“La formació inicial en temps d’incertesa. El repte dels centres formadors”
Dia: Dimecres 7 d’octubre de 2020
Hora: de 16 a 19h en Modalitat Virtual
Lloc: Xarxa -Internet
Clicant en aquesta imatge trobareu el programa i les persones ponents convidades.
La finalitat del Programa d’innovació pedagògica de Pràctiques del MUFPS en centres educatius és millorar i avançar en el model de pràctiques dels estudiants universitaris en centres educatius amb la implicació directa de la universitat i del centre formador en relació als aspectes qualitatius que caracteritzen la formació inicial dels nous docents.
En aquest context es desenvolupa la 1a jornada de centres formadors del PINN CF MUFPS que té per objectius:
1. Assignar valor als centres formadors com a institucions clau en la formació inicial.
2. Crear entorns de debat pedagògic per millorar la formació inicial de l’estudiant universitari.
3.Professionalitzar i reconèixer la tasca d’acompanyament de les persones mentores de centre i dels tutors/es de les universitats.
Clicant en aquesta imatge podreu trobar la retransmissió en diferit de les diferents sales de tota la Jornada.
Sala 1: Acollida, acompanyament i comunicació 
Contextualització de l’àmbit.
L’acollida i l’acompanyament de l’estudiant en pràctiques fa referència al conjunt d’accions i actuacions que el centre formador posa en funcionament per tal de garantir una visió global i holística del centre: els seus principis i valors institucionals (coneixement de la documentació a llarg, mitjà o curt termini), organitzatius i pedagògics i també relacionals.
El centre formador ha de tenir consciència de la seva implicació en tot el procés formatiu de l’estudiant de grau o màster. Per dur-ho a terme ha d’activar totes les eines al seu abast, eines adreçades al seguiment, l’acompanyament i l’avaluació continuada de l’estudiant.
Disposar d’un protocol d’acollida i acompanyament de l’estudiant en pràctiques és fonamental per a tots els centres formadors. L’elaboració d’aquest protocol i la concreció de les accions a fer posa en valor la predisposició a tenir un paper actiu en la formació de l’estudiant al llarg de tota l’estada formativa i a contribuir a la seva formació integral. Mostra també una voluntat col·lectiva que va més enllà de les possibles accions individuals de cada professor/mentor traslladant aquesta responsabilitat a la totalitat del claustre.
Preparar un pla d`acollida implica preveure tots els processos a seguir des dels primers contactes previs amb els responsables de la universitat, fins el mateix moment del primer contacte de l’estudiant amb el centre, tot passant per tot allò que serà necessari fins a l’acabament de les pràctiques tenint en compte que l’acollida és un procés gradual i seqüenciat en el temps. Sense oblidar l’establiment de canals de comunicació entre el centre i l’estudiant que garanteixin un intercanvi continu. En definitiva, el pla d’acollida ha de garantir que l’estada al centre ha de ser eficaç i eficient, tant per a l’estudiant com per al propi centre.
Sala 2: Participació dels estudiants en pràctiques
Contextualització de l’àmbit
En l’escola del segle XXI, les responsabilitats i competències que es demanen a les persones que formen nens i joves es multipliquen: els professionals de l’educació han de potenciar les capacitats, destreses, actituds i valors que facilitin una formació competencial que estigui a l’alçada de les transformacions socials, tecnològiques i econòmiques d’un món en continu canvi. És per això que cal revisar les funcions i tasques que s’esperen i requereixen del professorat; l’acord unànime en adjudicar al professorat un paper clau en el procés educatiu ha d’utilitzar-se com a argument per reclamar més i millor formació.
Si partim de la idea de considerar la formació inicial com un primer pas en el procés d’aprenentatge i professionalització, reconèixer els aprenentatges imprescindibles que necessita un futur docent ens permet establir mesures que ens ajudin a intervenir en la configuració de la identitat professional docent. Identitat que ha de contribuir a la percepció d’autoeficàcia, motivació, compromís i satisfacció en el treball del professorat.
És obvi que en la pràctica a l’aula no n’hi ha prou en dominar els continguts i objectius del currículum; invertir temps i esforços en que l’estudiant en pràctiques conegui, comparteixi i experimenti amb el professor tutor ha de generar un espai de reflexió pedagògica proactiu, on plantejar aquells dubtes i incerteses que emergeixen de l’anàlisi i avaluació de metodologies, activitats i recursos, de la quantitat de factors relacionals, socials i emocionals que conviuen a l’aula i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Cercar com millorar la pràctica educativa quotidiana aconseguint augmentar la motivació i l’aprenentatge del nostre alumnat per tal de fer-lo cada cop més competent esdevé un principi bàsic a seguir en l’acompanyament per a la formació de l’estudiant en pràctiques.
En aquest sentit i des del rol del tutor-mentor, aprofitarem aquest espai per tal d’empoderar al futur docent en la tasca que està realitzant, evidenciant els aspectes positius derivats de l’acció d’aquesta. Potenciarem el paper actiu de l’estudiant implicant-lo tant com es pugui en el funcionament del centre; treballant en equip, d’una forma motivada i coordinada i augmentant l’autonomia pedagògica i personal. Aquest espai ens obrirà les portes a un debat i interacció pedagògics, en el si de la comunitat escolar, on la comunicació i observació entre iguals crearà unes oportunitats immillorables d’aprenentatge.
Sala 3: Millora contínua i transformació educativa del centre formador
Contextualització de l’àmbit
Diferents estudis sobre qualitat i didàctica en educació mostren empíricament la incidència de la formació permanent i el desenvolupament personal i professional del professorat en els processos d’ensenyament-aprenentatge i en la transformació i millora educatives. És per això que és important considerar el procés d’aprendre a ensenyar com un dels elements de màxima atenció per generar canvis substancials i generalitzats a les aules.
L’interès per generar estratègies de professionalització de la docència ha permès crear un marc per a l’avaluació i el disseny de programes de formació dins del context real de l’aula. Superar les inèrcies dels mètodes culturals i tradicionals de transmissió de coneixements i de l’ensenyament centrat en el docent ha posat sobre la taula l’aprenentatge i l’autoregulació d’aquest com a eixos centrals del canvi metodològic. Tan important és el que el professorat sap i fa com el que l’alumnat aprèn i com ho aprèn.
