El centre formador, com a institució clau en la formació inicial del futurs mestres i professors, és un entorn d’aprenentatge que promou la professionalització de la docència des de l’experiència, on els estudiants poden veure, practicar i viure totes les dimensions de l’acció educativa des de l’acció i la reflexió de la pròpia pràctica; en definitiva, un mirall per als futurs docents. Per això, és cabdal comprendre l’essència del que significa acompanyar un procés d’aquest tipus.
En aquest context, el centre formador es defineix com a model i referent de la pràctica pedagògica en l’educació de tots els infants i joves. La línia pedagògica d’aquest model atorga rellevància al centre com a una organització saludable que aprèn, amb el compromís en el desenvolupament personal i professional de tots els docents, així com en la formació de futurs docents, acollint-los i fent-los partícips de l’activitat educativa i la vida escolar. El centre formador ha de garantir un acompanyament constructiu i capacitador dels estudiants en pràctiques, orientat a promoure de manera sistemàtica la reflexió i la presa de consciència del propi procés d’aprenentatge. Aquest acompanyament és necessari per construir unes pràctiques realment professionalitzadores
Amb l’objectiu de garantir un acompanyament constructiu capacitador de l’estudiant en el període de pràctiques, es fa necessari disposar, per part dels centres formadors, d’una eina de reflexió i d’aprenentatge que els ajudi a orientar-se en la presa de decisions per esdevenir centres formadors de referència, tenint en compte el seu context i punt de partida, així com els recursos que poden mobilitzar.
L’eina que es presenta en aquest document permet realitzar una autodiagnosi 
(o autoavaluació inicial), una fotografia del centre formador en relació als àmbits d’actuació d’acompanyament constructiu, atès que permet identificar on és el centre en relació amb els àmbits d’actuació d’un centre formador de referència.
Aquesta eina també permet l’autoseguient atès que es pot utilitzar en diferents moments del procés de desenvolupament de les habilitats relacionades amb les diferents dimensions de l’acompanyament constructiu, fet que contribueix a la millora contínua envers l’acompanyament dels estudiants en pràctiques.
Finalment, l’eina permet una autoavaluació final dins de períodes de temps determinats, atès que permet no només comprovar si s’ha assolit el nivell màxim (el nivell de referència) en algunes de les habilitats específiques de l’acompanyament constructiu, sinó també identificar quines habilitats encara no estan desenvolupades del tot i es necessiten treballar més.
L’eina d’autoavaluació dinàmica posa el focus en els aspectes clau de l’acompanyament constructiu capacitador i s’estructura en vuit àmbits que són els següents:
Cada dimensió es gradua en tres nivells de domini. El format és sumatiu, de manera que els nivells superiors són inclusius, i incorporen els indicadors dels nivells inferiors.Aquests nivells es defineixen amb prou elements per aconseguir una bona descripció qualitativa. En aquest sentit i, amb l’objectiu d’ajudar a comprendre en profunditat l’essència dels conceptes claus que hi apareixen i que conformen els elements que caracteritzen aquests nivells, es proporciona una explicació detallada del seu significat.
